Portava dues hores en aquella discoteca, recolzat a la barra esperant i ella no es dignava a aparèixer. Recordava el primer dia que la vaig veure, era tan bonica .... un cos d'infart, vestida de negre absolut amb uns pantalons i un top que s'acoblaven a la seva figura com una segona pell, els talons de vertigen i la cabellera, negra també, deixa anar. No vaig poder apartar els ulls d'ella en tota la nit, fins que al final la vaig veure marxar amb un imbècil que havia de portar vint copes de més entre pit i esquena.
La setmana següent vaig anar a la mateixa discoteca amb l'esperança de tornar a veure-la, només això, ni tan sols em vaig plantejar el abordar-la, li intimidava gaire, només volia veure-la de nou i allà estava, una altra vegada de negre però ara amb una minifaldilla que tenia molt de mini i molt poc de faldilla, uns talons impossibles i un suèter que li deixava una espatlla al descobert fent-la més desitjable encara, com si res fos possible. Aquest dia vaig veure el color dels seus ulls ... verds, com l'oceà més profund, com la selva més misteriosa, com la maragda més freda. Aquest dia ella em va mirar i va semblar com si un somriure temptadora i maliciosa voldria aflorar als meus llavis, o això vaig creure.
Des de llavors havien seguit un joc tàcit en què l'esperava cada nit, la mirava com un nàufrag i darrer tros de fusta amb el qual poder mantenir-se, ella, sempre de negre, em mirava i el somriure aflorava als meus llavis , un somriure que tenia una mica de malvada, havia de admetre-ho, i potser per això m'excitava encara més. Quan l'intentava abordar ella acabava desapareixent darrere d'una columna, d'una porta, d'un núvol de fum .... No aconseguia assolir-la, només la tornava a veure quan es marxava amb l'idiota de torn que mai era el mateix, encara que sempre eren estúpids que havien begut massa o buscaven brega o segur que s'havien ficat alguna cosa.
La nit anterior havia estat diferent. Ella m'havia mirat i s'havia acostat, "no desesperis" em va dir en un murmuri "tot arriba". La seva veu era dolça com la mel, suau com la seda, càlida com una manta a l'hivern .... Un calfred va recórrer el meu cos i va desitjar tenir-me al seu costat i que li parlés d'aquesta manera, va desitjar acariciar-la i besar-la i dir-li la bonica que era. De nou havia desaparegut i de nou la vaig veure marxar amb un paio absurd que cantava "Asturias patria querida".
I allà estava jo aquesta nit, esperant de nou però no apareixia. Precisament aquest dia, que em sentia més valent, més audaç, més segur que mai que parlaria amb ella i que aquest seria el dia en guanyaria per fi.
"Hola estimat". Aquesta veu ... estava al meu costat, acariciant l'oïda, "et ve de gust acompanyar-me aquesta nit, cel?" Per fi. Per fi l'univers havia girat a favor, per fi ella em demanava que l'acompanyés. No vaig poder ni parlar, només li vaig agafar la mà i vaig sortir amb ella. Aquesta nit anava espectacular, unes malles que delineaven les seves cames perfectes, els seus meravellosos talons que la feien gairebé tan alta com jo, aquell suèter que tant li havia agradat, el que li deixava l'espatlla al descobert, una espatlla nivi i suau, la cabellera solta com sempre i aquests meravellosos ulls mirant-me, només a mi... era com un somni.
Vam pujar al cotxe però abans d'arrencar vaig voler fer-li una pregunta:
Digues una cosa ... ¿Per què has jugat tant amb mi tot aquest temps?
No estimat, em va contestar ella amb aquesta veu melodiosa i encisadora, has estat tu el que has jugat amb mi, el que has acabat temptat, i ara ....
Un dit va recórrer el seu pit fins parar-se a l'alçada del cor. En aquest moment vaig sentir un fred espantós, un dolor increïble, una por paralitzant ... la vaig mirar de nou i tot i continuar sent la dona més bella que havia vist mai havia alguna cosa realment aterridora en aquesta mirada verda, en aquesta pell blanca gairebé transparent, aquesta boca fosca que s'obria fins que vaig sentir que l'últim alè de vida se n'anava per aquest forat sense fi.
L'agent d'atestats li va cobrir el rostre amb el llençol tot esperant el jutge. No va poder evitar un sentiment de tristesa en parlar amb el seu company.
Aquests jovenets es creuen els reis del món, - li va dir, es passen la nit bebent, ficant-se de tot i després agafen el cotxe com si res per acabar estampant-se en qualsevol paret.
Sí, va respondre l'altre, - No s'adonen que el que fan és jugar amb la Mort temptant contínuament fins que al final aquesta acaba per emportar-se'ls.
La setmana següent vaig anar a la mateixa discoteca amb l'esperança de tornar a veure-la, només això, ni tan sols em vaig plantejar el abordar-la, li intimidava gaire, només volia veure-la de nou i allà estava, una altra vegada de negre però ara amb una minifaldilla que tenia molt de mini i molt poc de faldilla, uns talons impossibles i un suèter que li deixava una espatlla al descobert fent-la més desitjable encara, com si res fos possible. Aquest dia vaig veure el color dels seus ulls ... verds, com l'oceà més profund, com la selva més misteriosa, com la maragda més freda. Aquest dia ella em va mirar i va semblar com si un somriure temptadora i maliciosa voldria aflorar als meus llavis, o això vaig creure.
Des de llavors havien seguit un joc tàcit en què l'esperava cada nit, la mirava com un nàufrag i darrer tros de fusta amb el qual poder mantenir-se, ella, sempre de negre, em mirava i el somriure aflorava als meus llavis , un somriure que tenia una mica de malvada, havia de admetre-ho, i potser per això m'excitava encara més. Quan l'intentava abordar ella acabava desapareixent darrere d'una columna, d'una porta, d'un núvol de fum .... No aconseguia assolir-la, només la tornava a veure quan es marxava amb l'idiota de torn que mai era el mateix, encara que sempre eren estúpids que havien begut massa o buscaven brega o segur que s'havien ficat alguna cosa.
La nit anterior havia estat diferent. Ella m'havia mirat i s'havia acostat, "no desesperis" em va dir en un murmuri "tot arriba". La seva veu era dolça com la mel, suau com la seda, càlida com una manta a l'hivern .... Un calfred va recórrer el meu cos i va desitjar tenir-me al seu costat i que li parlés d'aquesta manera, va desitjar acariciar-la i besar-la i dir-li la bonica que era. De nou havia desaparegut i de nou la vaig veure marxar amb un paio absurd que cantava "Asturias patria querida".
I allà estava jo aquesta nit, esperant de nou però no apareixia. Precisament aquest dia, que em sentia més valent, més audaç, més segur que mai que parlaria amb ella i que aquest seria el dia en guanyaria per fi.
"Hola estimat". Aquesta veu ... estava al meu costat, acariciant l'oïda, "et ve de gust acompanyar-me aquesta nit, cel?" Per fi. Per fi l'univers havia girat a favor, per fi ella em demanava que l'acompanyés. No vaig poder ni parlar, només li vaig agafar la mà i vaig sortir amb ella. Aquesta nit anava espectacular, unes malles que delineaven les seves cames perfectes, els seus meravellosos talons que la feien gairebé tan alta com jo, aquell suèter que tant li havia agradat, el que li deixava l'espatlla al descobert, una espatlla nivi i suau, la cabellera solta com sempre i aquests meravellosos ulls mirant-me, només a mi... era com un somni.
Vam pujar al cotxe però abans d'arrencar vaig voler fer-li una pregunta:
Digues una cosa ... ¿Per què has jugat tant amb mi tot aquest temps?
No estimat, em va contestar ella amb aquesta veu melodiosa i encisadora, has estat tu el que has jugat amb mi, el que has acabat temptat, i ara ....
Un dit va recórrer el seu pit fins parar-se a l'alçada del cor. En aquest moment vaig sentir un fred espantós, un dolor increïble, una por paralitzant ... la vaig mirar de nou i tot i continuar sent la dona més bella que havia vist mai havia alguna cosa realment aterridora en aquesta mirada verda, en aquesta pell blanca gairebé transparent, aquesta boca fosca que s'obria fins que vaig sentir que l'últim alè de vida se n'anava per aquest forat sense fi.
L'agent d'atestats li va cobrir el rostre amb el llençol tot esperant el jutge. No va poder evitar un sentiment de tristesa en parlar amb el seu company.
Aquests jovenets es creuen els reis del món, - li va dir, es passen la nit bebent, ficant-se de tot i després agafen el cotxe com si res per acabar estampant-se en qualsevol paret.
Sí, va respondre l'altre, - No s'adonen que el que fan és jugar amb la Mort temptant contínuament fins que al final aquesta acaba per emportar-se'ls.
Impressionant!
ResponElimina