diumenge, 26 de desembre del 2010

i'm back!

Hola hola!

Ja sóc a Roses. Malalt però hi sóc (que es lo importante XDDD)
Doncs sus explicaré a grans trets el que he fet en aquests dies.

Dimecres al sortir de l'institut, dinar i cap a València. Les típiques parades a les estacions de servei i a les 21 o així ja estàvem a casa de la meva tia Glòria. Allà sopem i ens donen les claus del pis que ens deixen durant la nostra estada. Allà al pis ens trobem al garatge un gatet (Kandas pels amics).
Foto amb el gat:
Al dia següent tocava visita a l'oncle que està malalt, a Alcoi (Alacant/Alicante siempre va un paso por delante). Jo el vaig veure bé, ple de tubs però bé XD Visita a altres familiars de la zona i tornem cap a casa. Després sopar a Alcúdia.
El dia abans de nadal, sopar amb 27 familiars... vam arribar a casa quan passaven les 3 de la matinada, llavor tocava una estona d'Extremoduro.
Nadal: Dinar a Alcúdia amb 18 familiars més (cap repetit de la nit anterior). Sopar a Carlet amb els oncles i alguns cosins.
Sant Esteve: A les 11 hem sortit de Carlet i a les 16:30 ja estàvem a Roses. Només arribar cap al CAP (Centre d'Atenció Primària) perque jo anava com una baldufa. Febre, mal de coll, mal de cap, mal de queixals, mal d'esquena... estic per l'arrastre. El Sud-Americà que m'ha atès m'ha dit que tinc "gripe común". Jo he deduit que és la "gripe común-mente" mortal. M'ha dit que em pregui uns sobres i ale. I aqui estic, esperant el sopar.

No aniré al sopar de l'Embranzida per raons que ja es veuen clares més a dalt.

Per cert, tengo ganas de versus ya de una vé!
A veure si demà podem quedar o algo... perquè jo, al cine: NO VOY! (per veure Tron... mariconades capitalistes... XD)

Durant aquests dies que he estat fora no he begut ni mig litre d'aigua. Tot era cafè o altres coses...:$ (us imagineu aquestes altres coses? Ja em direu!)

Una nit vaig trobar això, un gran èxit de Delfín Hasta El Fin, La Tigresa Del Oriente y Wendy Sulca! Israel, Israel que bonito es Israel!


I com ja estic per les meves estimades terres (A que si, Silvia?) doncs us deixo amb l'Empordà!


Abraçades! (Us donaria petons però no vull que passeu aquesta "grip comuna" que no mata o qui sap...)


"Quan estic al teu costat és com si estigués a un lloc barreja de Roses i Colliure, al paradís". Tot i que no m'agrada comparar l'estat emocional en el que em trobo quan estem junts amb l'estat emocional estant a Roses o a Colliure, són amors diferents. Amb tú a Roses he estat moltes vegades -diria que sempre-, però a Colliure mai. Sería xaxipistaxi anar amb tu marxar al paradís (Colliure). T'apuntes?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada