Em desperto content, vaig a classe content. Arribo al pati content, torno a classe content... i surto de l'insti enfadat. I així ha continuat la resta del dia. Fins els collons de tot.
Ja t'explicaré a tu (que veiem el món amb uns altres ulls) el que ha passat...
Avui ha estat un dia en part emotiu.
Hem presentat el treball sobre la colonització de Tunissia i hem acabat amb un parell de fotos del viatge. Viatge que sempre recordaré pels grans moments que vam passar en "família". Recordaré desde el menjar picant de la haima que només em menjava jo a aquelles festes nocturnes sense intentar fer soroll voltant per tot l'hotel a altes hores de la matinada passant per la meravellosa gent que va venir (tot i que alguns m'heu decepcionat al llarg del temps...). Aquí us deixo una foto amb la mà de la Fatima. Un altre dia posaré una mirant "¿Quién quiere ser millonario?" en àrab.
"El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou..."Demà divendres 19 de Novembre (fou un fred i trist novembre :D). Demà classe a les 9 ja que la profe està de baixa fins no se sap quan (i l'exàmen és d'aqui molt poc...). Començaré el dia amb Història per el món contemporani, després Economia, pati (^_^), Mates aplicades a les ciències socials, Organització d'empreses, anglès, anar a dinar a casa de la tia i mates de nou.
Per la nit... anar a veure les estrelles amb la Paula (no sé si algú més s'apuntarà) i després a Zland. Segur que serà un dia per recordar (com el dia de l'accident XD).
Gràcies Paula per la conversa d'ahir! Som uns "incomprendidos"... pero que passa? jajaja
Gràcies Crispis per llegir el meu blog, espero que t'agradi molt i recorda, alegra esa cara! (Avui m'ha agradat veure't contenta, segur que demà ho estaràs més!).
Demà més! (o potser ja serà dissabte quan em posi a escriure... ja veurem).
Abraçades a tots/es. Us estimo!
P.D: Us deixo una canço de John Frusciante que m'agrada molt (si jo fós gay, m'enamoraria d'aquest home jajaja)
The past recedes
Per la nit... anar a veure les estrelles amb la Paula (no sé si algú més s'apuntarà) i després a Zland. Segur que serà un dia per recordar (com el dia de l'accident XD).
Gràcies Paula per la conversa d'ahir! Som uns "incomprendidos"... pero que passa? jajaja
Gràcies Crispis per llegir el meu blog, espero que t'agradi molt i recorda, alegra esa cara! (Avui m'ha agradat veure't contenta, segur que demà ho estaràs més!).
Demà més! (o potser ja serà dissabte quan em posi a escriure... ja veurem).
Abraçades a tots/es. Us estimo!
P.D: Us deixo una canço de John Frusciante que m'agrada molt (si jo fós gay, m'enamoraria d'aquest home jajaja)
The past recedes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada