diumenge, 31 d’octubre de 2010

Nit dels morts: l'essència del mal

Ahir vam fer la 4a nit dels morts a Roses.
Per mi la nit dels morts va començar a les 4 de la tarda. Hora a la que tothom havia d'estar al teatre.
Jo feia de majordom (em van batejar com a Joan) i la meva funció era donar el sopar a la gent viva.

A les 4 vam començar posant les barreres per fer les cues més organitzades. Quan les barreres ja estàven preparades, em van crepar els cabells i me'ls van posar blancs. Al cap d'una estona va venir el moment de maquillatge més dur del dia: el làtex. La pròtesis que m'havien de posar no s'aguantava al seu lloc... després de més de tres quarts d'hora amb el secador (amb aire fred) a l'ull es va començar a anar secant.



Al cap d'una hora i mitja o així de posar-me el làtex van posar-me la cara blanca i unes ulleres molt marcades. Jo ja estava maquillat.

Ara tocava vestir-se: camisa, americana, pantalons i pajarita. A falta d'una hora de que comenci el túnel molts ja estàvem preparats.

El tunel comença i tothom estava una mica nerviós però cada cop era més amè fer-ho.
Com sempre hi ha haver els típics graciosos de turn que et tiren gots, castanyes, et donen patades, et toquen el cul, t'insulten... si cobressim un euro no passaria res d'això. L'any que vé com a les discoteques, que ensenyin el DNI (si en tenen) i qui passi d'una certa edat que no passi [jajaja].

Al acabar els grups vam passar nosaltres pel túnel i vam ballar una estona i vam sortir a l'entrada del teatre.

Allà vam anar a l'escenari on s'otorgaria l'Oscar al millor personatge de la "Nit dels Morts: l'essència del mal" a la protagonista de l'anunci del túnel i la cara de tots els cartells penjats a la via publica, Emma Bagshaw (Felicitats Emma :D ). Després a menjar les sobres dels tramuntanets / AROFES i a beure una cocacola (després de 9 hores crec que ens ho mereixeriem).


Com a cada festa, després de la festa toca netejar... però abans havia de treure'm la pròtesis la qual se'm va emportar un tros de cella jajaja El tema de les mans al veure que no podia ho vaig deixar per treure-m'ho a casa (encara no he pogut treure-m'ho u_U' ). Per treure'm tota la merda del cap vaig utilitzar un suavitzant, el meu rizos definidos de sempre i una mascarilla. Al cap de més de mitja hora frotant va quedar relativament normal.

En definitiva, una molts bona experiència acompanyada de la gent de l'EmbranZida. Nosaltres ens divertim sense tajarla ni fornicar darrera de furgonetes.

Podeu veure més fotografies a guiaderoses.net


Visca Roses i Visca l'EmbranZida!!

dimarts, 26 d’octubre de 2010

Hora 25 de Cadena SER a Roses


Ahir 25 d'Octubre de 2010 vam poder disfrutar del programa Hora 25 de la Cadena SER en directe a Roses.

El programa dirigit per Àngels Barceló va comptar a la primera part amb la presència d'en Juli Soler, Magda Casamitjana, Xavier Sagristà, entre d'altres.


Durant aquesta primera part es va parlar de Roses, El Bulli, els Aiguamolls de l'Empordà entre altres.

La segona part va comptar amb la visita de Montserrat Tura (Consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya i #2 del PSC).


A part d'ella i l'Àngels també comptàvem amb un grup de tertulians habituals.


Durant tot el programa es feien petites pauses on el grup Love Of Lesbian tocaven alguns temes. El programa va acabar amb ells.


Una foto amb el cantant del grup.


Després del programa vam poder disfrutar una estona comentant el programa amb l'Àngels Barceló on vaig aprofitar per fer-me una foto amb ella.


Aquí deixo un vídeo cortesía de la guiaderoses.net on intervenen l'Alcaldessa de Roses Magda Casamitjana i Juli Soler.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

De Roses fins al cel si hi ha cel lluny de Roses

Quina millor manera de començar aquesta nova aventura què amb un poema de Miquel Martí i Pol?

De Roses a la glòria
amb esperança i noies,
per no perdre l’encant
remot de les sirenes
i conservar el desig
i l’oci i el somriure.
De Roses fins més lluny
del que la gent suposa
amb música i amics
i una esperança plena
de somnis i de veus
i de rostres amables.
De Roses fins al cel
si hi ha cel lluny de Roses.

Miquel Martí i Pol