L'última entrada de l'any havia de ser especial i com tinc falta d'imaginació avui (això serà del canvi de l'Algidol a l'Ibuprofeno XD) doncs posaré imatges de moments especials i amb gent especial.


Imatge durant la visita a la tumba de Machado (un dels meus poetes preferits ^^). Simplement va ser genial. Maravilloso, espectacular (i si, em vaig emocionar al verlo XD). Li vaig deixar una baralla de cartes a veure si s'animava a fer unes partides. Espero que encara segueixi allà XD

Foto mentre gravàvem un episodi més del programa Sense Límits (l'etapa Sense Límits va acabar amb l'entrevista a Samanta Villar però ja us informaré sobre possibles tornades!). [Si no recordo malament, aquesta foto va ser del programa en el qual va venir un "vidente ecuatoriano", que gran va ser!

Amb la Sayaaa Bananenbollen! T'estimo palomares!! Recordo aquell gran viatge al continen veí al teu costat (i de molts altres XD). Tinc ganes de veure't ja d'una vegada joder! TT Que acabis de passar bones festes i porta'm un bananenbollen!:)



Foto amb la colla Sense Límits durant la retransmissió de la festa dels 5 anys del programa d'Empordà Televisió, La mosca al nas. Va ser un gran dia tot i haver d'aguantar al gilipolles de l'Enric durant moltes hores però bueno, que se le va asé!


Família Sociata! Grans moments a aquest local, grans moments amb tota aquesta gent. També algun mal moment però recordeu: Derrotats però no vençuts!


El meu estimat poble. Visc a Roses, Visca Roses!!

Pereeeeees! Recordo els concerts on em tires CD's i púes i jo -patoso- no agafo cap XD Espero veure't aquest any que entra a tope com sempre i veure a la guitarra treient fum! Abraçada!


Marc... que dir-te a tu també... 14 anys es diu molt ràpid! Nits al telèfon, sortides nocturnes al Caprabo, música que no t'agrada, Long Island, Tunissia, curts, programes de ràdio, treballs de classe, fotografies a les onades... hem fet gairebé de tot! (Las cosas de palacio van despacio! jajajaj)

Gusiluz! Aquelles nits al Frankfurt, la quina, casa de l'Anna i la Cynthia... enorme!

Sopar en família (o casi). Grans sopars al Frankfurt, sempre en ambients d'humor!


Foto amb l'Emma! Grans moments amb ella amb el Pont Aeri... jajajaja Emma, ja saps que tens el teu lloc al meu petit cor!:)


Foto amb la Silvia (la famosa foto que no trobava per facebook TT). Va ser un dels millors dies de la meva vida. Un poble meravellós com Cotlliure, amb els amics (tot i que faltaven uns quants), la tumba de Machado, les pràctiques militars, el Sol, el mar, els gelats... tot. I a tu Silvia que dir-te que no sàpigues... Que passis bona nit al Chic!
P.D: La cara d'en Marc no té preu, li fa mal el braç? jajajaja


Foto de l'inauguració del "meu" castell com diria cert personatge goodman parlante. Castell de la Trinitat, ja vaig dir el que pensava en el seu moment.


Foto tot emocionat al buc d'assaig del CAR amb un baix que em van prestar. Hem passat grans moments en aquell buc, desde imitacions al núñez a cantar nadales passant per tocar RHCP, AC/DC, Iron Maiden...

Foto amb el gran Axel durant la Nit dels Morts. Grans moments cada dia, seria impossible fer una llista amb les bestieses que diem al cap del dia. Ets molt gran!


Que dir-te que no sàpigues cabells caducats però perfectes! Espero passar aquest 2011 (i molts més) amb tú! Tinc ganes ja de donar-te una abraçada d'aquestes no demanades però donades... a veure si aquesta malaltia fuig de mi d'una vegada... jajaja Gràcies per confiar en mi, espero que tot el que et digui serveixi per alguna cosa (positiva!) Recorda, somriure sempre! T'estimo!:)


Hi ha molta gent que no he pogut posar, molts sabeu si heu estat importants per mi o si us odio (tota la meva classe per exemple). Volia nombrar a dues persones més amb les que no tinc fotos (per extrany que sembli TT)

Irene, no ens coneixem des de fa molt (odio aquesta frase, fuera!). Doncs encantat d'haver-te conegut, recordo dies al local de l'EmbranZida, aquell primer concert de Yedrass, la pèrdua de la meva cartera, conversacions astronòmiques de més de 10h seguides, les explicacions de conceptes com esquerra, dreta, comunisme, catalanisme, aprenent a tocar la guitarra... t'ekierow!

Paula, mai aconseguirem una foto junts? :(
Què dir-te a tu també, la meva petita padawan... hem passat moltes hores de pati junts, la majoria amb riures pel mig, espero que tot el que queda de curs segueixin així. Aquesta nit si no tinc febre ens veiem. Paula powaaaaah! T'estimuuu!


"Para algunos, vivir es galopar un camino empedrado de horas, minutos y segundos. Yo más humilde soy y sólo quiero que la ola que surge en el último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente".

Podría empezar diciendo que llegó el momento de poner las cartas sobre la mesa, de hacer el famoso balance de fin de año, podria empezar diciendo que esta altura del año me pone melancólico, que si miro atrás fue un año innovador. Que cambié, o no, no cambie, cambiaron mis circunstancias, mis contextos, mis amistades, mis lugares frecuentados, mis dolores de cabeza, mis penares, mi sobriedad. Que conocí gente nueva, gente maravilloso, gente distinta, gente de mierda, gente que me hizo bien, conocí injusticias, tolerancia, expandí aún un poco más mi mente, que sigo solo. Que algunas cosas no cambian, que algunas personas no cambian, que a veces el cambio tiene que empezar por uno. Que nada es para siempre, que la gente va y viene, los amigos, lo bueno dura poco, lo malo te amarga mucho, los obstáculos se multiplican, que remando se puede… pero cansa. Que la vida es perseverancia, que la facultad es difícil, que el mundo es complicado, que los problemas nunca acaban, que la familia no siempre es unida, ni lo primero. Que me falta calle, me falta mundo, me faltan golpes, ¿Más? Sí más. Me falta conocer, experimentar, descubrir, aprender. Que me falta descubrirme a mi mismo, que debo dejar de subir y bajar, que la vida es buena, no constantemente. Que me siento solo, que me siento bien, que me siento mal, que me siento. Analizar porqué me corté el pelo, quienes siguen a mi lado, quien sabe cuando estoy bien, cuando estoy mal, cuando tienen que hablarme, cuando ni acercarse, cuando quiero abrazos y cuando cortar con la cursilería. Que se lo que quiero y a donde voy, que siempre quiero más, pero que en realidad no se lo que quiero. Que comer carne no es bueno, que dejarlo es difícil, que no puedo cambiar el mundo, ni dejar de escuchar. Que no se quien está conmigo ni que me espera, si soy feliz, si vivo bien, si vivo mal, si soy justo, cruel o pretencioso. Podría pararme y preguntarme ¿Qué he logrado? ¿En qué he crecido? ¿Qué ha cambiado? ¿Qué he aprendido? Podría... pero la verdad... es que odio los balances de fines de año.

"El silencio se instaló entre nosotros, pero no fue incómodo. A veces encuentras gente con la que puedes estar callada sin tener la sensación de que necesitas rellenar el silencio con charlas insustanciales.

No quería quedarme a ver cómo caías en las garras de esa gente, una chica tan dulce y rebelde como tú.

Te mantendré a salvo de cualquier peligro, me prometí. Incluso de mí."

"Patata te amo"

Las luces de la ciudad no alumbran. Cuando no estás de buen humor todo parece diferente, adquiere otra atmósfera. Colores, luces y sombras, una sonrisa que no logra esbozarse, que no aflora. Todo fue distinto, tan bonito como la mejor película de amor: Él aparecía, ella se daba la vuelta. Él sonreía, ella se quedaba de piedra al verlo. Él abría los brazos, ella corría a abrazarlo. Él hundía la cabeza en su pelo, ella, en su cuello. Él decía te quiero, ella estaba demasiado emocionada para contestar. Él la levantaba en volandas, ella reía.

Recuerdo cada instante que pasamos juntos, y todos ellos fueron maravillosos. No puedo escoger un momento que significara para mí más que otro. ¿Como iba a elegir uno en particular?. Los poetas casi siempre describen el amor como un sentimiento que escapa a nuestro control, que vence a la lógica y al sentido común. En mí caso fue exactamente así. No esperaba enamorarme de ti y dudo mucho que tu tuvieras previsto que me enamorara de ti. Pero cuando nos conocimos, no pude evitarlo. Me enamoré a pesar de nuestras diferencias y, al hacerlo, creé un sentimiento singular y maravilloso. Para mí, fue un amor que solo puede existir una vez, y por eso cada minuto que pasamos juntos ha quedado grabado en mi memoria. Nunca olvidaré un solo instante de nuestra “relación”.

Tú sólo tienes un defecto, pero joder… qué defecto más… Eres demasiado inteligente… Sin embargo, créeme, en la vida hay cosas que no vienen en los manuales de instrucciones… Antes, cuando he llegado y he visto todos esos “problemas” que te tenías que tragar, a la vez que te daba un abrazo, te compadecía. Me he dicho que, a tu edad, te pasas demasiado tiempo tratando de “solucionar” el mundo. ¡Ya lo sé, ya lo sé! Me vas a decir que son tus “problemas” y todo eso, pero… pero, equiliquà, a partir de hoy, cuando pienses en las últimas horas de la mejor persona del mundo, ya no te imaginarás a un señor mayor dormido entre chalés en medio de sus recuerdos, no; y, querida mía, la culpa es sólo tuya, volverás a encerrarte en tu cuarto con tu calculadora y ya no podrás concentrarte, porque todo lo que verás en tus dichosos paréntesis llenos de "x" y de "y" hasta la saciedad será una vieja a la que la policía encontró desnuda en un retrete de mala muerte…

Mira que soy tonto… Cuando se quiere es amor lo que se siente.

"Eh, mister Amor, ¿dónde cojones te has metido?"

Buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas buneas! (dedicat a l'Irene que per alguna cosa ens vam tirar 10.15h parlant, no? jajajaja parant per dinar i berenar/sopar clarow!)

Després d’alguns dies sense poder sortir de casa a causa d’aquesta fortuïta "grip comuna" que em va sacsejar repentinament ja torno a ser aquí.

A base de xutes d’Algidol i Paracetamol avui ja estava millor i he pogut anar a la reunió [Si teniu il·lusió nadalenca no llegiu fins nou avís] de patges del pròxim any 2011.

Reunió entretinguda, si recordo bé jo faig de patge del rei blanc a la part dreta superior en companyia de la Lidia (Bisbal, vull dir... Girbal!) i la Júlia Ferrer. Ja veureu com ens ho passarem bé!:)

[Ja podeu llegir els que teniu il·lusions tot i que acabareu empachats, jo he avisat]

Per la tarda compres amb la Silvia i en Javier (Aparta Acedo o te agujero!).

Durant les compres petits intervals de temps als espigons i al poke (te creck!), després berenar a la Sant Pau (estafa brutaaaaaaaal) i cap a casa d’en Marc. Allà riure, plorar, innocentades a en Javier... i camí a casa de la tia m’he trobat amb l’Irene (i aquí era quan no trobava la cartera jajajaja) i cap a casa.

Moment indignant del dia: He anat amb en Marc i en Javier al cine i només estàvem 3 a la sala i ens han dit que per només 3 persones no posaven la peli. A mi em donava igual la peli (ja que no havia pagat entrada XDD) però als altres dos no i bueno, cap a casa i ale, arreando que tenemos que cerrar.

Avui tinc ganes de parlar-vos sobre algun dels temes “filosòfics” dels meus. Però crec que publicaré això i aquesta reflexió la faré en Word i la penjo en un altre moment.

Abraçades i petons a la Paula (a veure si et passo la grip, hi ha molta maldat en este món! Jajaja)

"Me levanté hasta los huevos de vivir, te ví pasar y ahora ya vuelvo a sonreír."

i'm back!

Hola hola!

Ja sóc a Roses. Malalt però hi sóc (que es lo importante XDDD)
Doncs sus explicaré a grans trets el que he fet en aquests dies.

Dimecres al sortir de l'institut, dinar i cap a València. Les típiques parades a les estacions de servei i a les 21 o així ja estàvem a casa de la meva tia Glòria. Allà sopem i ens donen les claus del pis que ens deixen durant la nostra estada. Allà al pis ens trobem al garatge un gatet (Kandas pels amics).
Foto amb el gat:
Al dia següent tocava visita a l'oncle que està malalt, a Alcoi (Alacant/Alicante siempre va un paso por delante). Jo el vaig veure bé, ple de tubs però bé XD Visita a altres familiars de la zona i tornem cap a casa. Després sopar a Alcúdia.
El dia abans de nadal, sopar amb 27 familiars... vam arribar a casa quan passaven les 3 de la matinada, llavor tocava una estona d'Extremoduro.
Nadal: Dinar a Alcúdia amb 18 familiars més (cap repetit de la nit anterior). Sopar a Carlet amb els oncles i alguns cosins.
Sant Esteve: A les 11 hem sortit de Carlet i a les 16:30 ja estàvem a Roses. Només arribar cap al CAP (Centre d'Atenció Primària) perque jo anava com una baldufa. Febre, mal de coll, mal de cap, mal de queixals, mal d'esquena... estic per l'arrastre. El Sud-Americà que m'ha atès m'ha dit que tinc "gripe común". Jo he deduit que és la "gripe común-mente" mortal. M'ha dit que em pregui uns sobres i ale. I aqui estic, esperant el sopar.

No aniré al sopar de l'Embranzida per raons que ja es veuen clares més a dalt.

Per cert, tengo ganas de versus ya de una vé!
A veure si demà podem quedar o algo... perquè jo, al cine: NO VOY! (per veure Tron... mariconades capitalistes... XD)

Durant aquests dies que he estat fora no he begut ni mig litre d'aigua. Tot era cafè o altres coses...:$ (us imagineu aquestes altres coses? Ja em direu!)

Una nit vaig trobar això, un gran èxit de Delfín Hasta El Fin, La Tigresa Del Oriente y Wendy Sulca! Israel, Israel que bonito es Israel!


I com ja estic per les meves estimades terres (A que si, Silvia?) doncs us deixo amb l'Empordà!


Abraçades! (Us donaria petons però no vull que passeu aquesta "grip comuna" que no mata o qui sap...)


"Quan estic al teu costat és com si estigués a un lloc barreja de Roses i Colliure, al paradís". Tot i que no m'agrada comparar l'estat emocional en el que em trobo quan estem junts amb l'estat emocional estant a Roses o a Colliure, són amors diferents. Amb tú a Roses he estat moltes vegades -diria que sempre-, però a Colliure mai. Sería xaxipistaxi anar amb tu marxar al paradís (Colliure). T'apuntes? ♥♥

Avui he estat pensant en la societat en la que vivim, centrant-me en els joves. Donant voltes he recordat que l'any passat vaig fer un seguit de xerrades amb la Carme Gafarot sobre temes relacionats i un cop vam veure una conferència d'un jutge de menors, Emilio Calatayud. Estic completament d'acord amb aquest home, al pròxim programa de radio podriem parlar d'això. Algú s'apunta?

No vull marxar...

No m'agraden les notícies que costen dir. Crec que he fet bé en fer un pas enrere i dir: "iep, t'has equivocat". Has de comprendre que és la meva decisió. Sé que t'ha sobtat i no et fa gaire gràcia el que t'he dit però com ets una persona intel·ligent (tot i que sense estudis XDDD), entendràs que no puc fer coses que no m'agraden, anar amb gent que no m'agrada/tingui dies...
Això no vol dir que no m'ho passi bé amb vosaltres, tot el contrari! Però no sé, tot ha canviat des del primer dia...

Pel fet de no anar-hi, no vol dir que deixi de parlar-te, de somriure't, de sortir amb tu, de cantar amb tu, de riure amb tu i molt menys, d'estimar-te.

T'asseguro (tot i que no fa falta aquesta afirmació) que t'ho passaràs bé amb els teus amics (que per alguna cosa són amics, no?) i ja t'he dit, penso veure't cada putu dia que estigui a Roses, a París, a Brusel·les o a Hokkaido (per alguna cosa et considero amiga, no? ♥).
Ens veiem demà estimada!

Molts no sabreu ni de què parlo ni a qui m'adreço. Ja ho explicaré en el seu moment:)


Bueno, canviant de tema rotundament, dimecres marxo a València i torno diumenge (justet pel sopar de l'EmbranZida). No m'emportaré l'ordinador, per tant, no sé si us podré escriure fins que torni...
el que si que m'emporto és el mòvil, espero alguna trucada! (si pillo Wi-Fi ja escriuré alguna cosa al facebook). També m'emporto paper i boli per escriure tot el que pugui, l'MP3, CD's i llibres.

Us deixo amb una cançó.


"sóc una bèstia, tinc un bon mànec; sóc el més xulo, tallo la pana"

-¿Y cómo me ves tú a mi?
- Como un misterio.
- Ése es el cumplido más raro que me han hecho nunca.
- No es un cumplido. Es una amenaza.
- ¿Y eso?
- Los misterios hay que resolverlos, averiguar qué esconden.
- A lo mejor te decepcionas al ver lo que hay dentro.
- A lo mejor me sorprendo. Y tú también.


"...voy a tatuarme, azul, una casita para que allí vivan nuestros corazones"

...y para eso había escogido a X entre todas las mujeres, para morir amando, y por eso era incapaz de verla, de entrar en su portal, de besarla, de acostarse con ella, de llevarla a una fiesta cogida de la mano, porque lo contrario no es morir amando, lo contrario es amar como ama todo el mundo, entrar, besar, follar, mentir. ¡Ni siquiera lo llaman amor!, pensó en voz alta. ¡Lo llaman relaciones! ¡Pues bien, que se relacionen entre ellos y me dejen a mí en paz!

Estaba más que harto de este mundo y de todas sus absurdas simplificaciones, de hecho era consciente de que su error había sido siempre invadir vidas ajenas, filtrarse en la vida de mujeres que tarde o temprano terminarían por excluirle, por la sencilla razón de que el tamaño de su aportación resultaría siempre insuficiente, por más que él lo considere siempre exagerado, casi desproporcionado. Se tenía demasiada estima. No podía reclamarle al adorable y cruel mundo real una comprensión que él mismo se había negado a dar.

Y decidió que finalmente se pondría en pie, pero no justo ahora. Tal vez mañana, con un poco más de fuerza, un poco más de coraje, tal vez ayudado por un buen desayuno.

Y por qué no morir, finalmente, amando. ¿Hay mejor ocupación? ¿Existe acaso una manera mejor de pasar el tiempo, de recorrer ciudades, de darle su sentido a cada plato de sopa? ¿Con qué corazón iba a querer sino con el suyo? ¿Para que enterrar a los muertos, si sus nombres permanecen firmes sobre la tierra del cementerio?
De lo perdido que no se olvide nada. El hombre que muere no conserva derecho alguno sobre el hombre que ha vivido. Algún día no le quedaría más remedio que ser un animal muy distinto.

- ¿Me quiere?
- No lo sé...
- Tita, respóndeme.
- Te he dicho que no lo sé, déjame pensarlo...
- ¿Cómo vas a pensarlo? El amor no se piensa, se siente o no se siente.

"Ven, ¡lejos de mi!"

No hay que tener miedo

"un petit i pelat"

Ara arribo de Terrassa. (Autògraf d’en Hugh Laurie aconseguit!)
Porto 30 hores sense dormir... i avui ve un dia d’aquells "revolucionaris"

Començaré explicant el dia d’ahir: Tot normal (bueno, amb 3 o 4 guàrdies a classe però bueno, va estar bé. Després a les 15h mates amb en Jordi (on tu veus un 4 jo veig un 2 a la 2, això és de tot l’alcohol que m’he fotut). Després a casa a fer deures fins les 20:30 que vaig sortir per anar a la quina de la gent de 4t. Pel camí em vaig trobar amb en Matrix (Jordi pels amics), Gusiluz, Thomas i en Dani (Chou pels amics!).
M’ho vaig passar molt bé. No puc dir que hagi perdut els 8€ del cartró perquè els vaig guanyar en riures i bones estones amb grans persones.
Guardo grans frases sobre paper (T’estimo cabells perfectes tot i que rentats amb xampú caducat!! ♥), grans reportatges amb la Laia Pujol... TVen3... Roses (que gran XDDD), el Vodka d’en Thomas, els números d’en Jordi, la Paula movent-me el blat del cartró... (algun dia et perdonaré ♥), els bikinis de la Saya (sisi, d’aquells plens d’alguna substància viscosa), los completos del Chou (a 50€ creo recordar), los pisotones a la Gemma, (em pregunto perquè he canviat d’idioma:S), el blat, la Security fotent bronca a en Marc per llençar blat, l'Imma fotent bronca a uns que fumaven, la Fabiana supercontenta amb el seu lot, la Maria amb les seves noves ulleres, el pare d’en Marín dient que el que tirava blat era el del seu costat, els missatges de la Silvia que veig quan arribo a casa, els acudits d’en Marín, l'Emma cobrint-se dels atacs de blat per part d’en Marc i en Marín, les bosses d’escombraries que no es tanquen, el tràfic de taules/cadires, els lavabos sense llum del 1r pis, els guants que cauen, el chispeo que cae antes de que llueva (frase mítica XD), les cançons d'Skindred que et peten els auriculars, els sopars no sopats, les calculadores que et fan equacions, la sort d’en Montilla, carnets que no serveixen per a res, bolis que has comprat fa 20 minuts i ja no pinten, les frases malsonants d’en Marc, la tecnologia dels instituts, "chúpamela" en comptes de "échamela", números amb doble sentit...

Avui pel matí a Terrassa a esmorzar amb uns amics del meu pare i a conèixer a en Hugh Laurie (protagonista de House).

A les 19h al Teatre Municipal de Roses i a les 19:30 presentació de les JSC Roses – Alt Empordà al TMR. Després a sopar amb la gent que vulgui venir i després depèn a quina hora acabem, Zland.

...and nothing else matters...


"Soñar despierto con la luz de su sonrisa. Soñé en hablarle de su pelo y ser la brisa, pensé decirle que la vida era su boca... y no. Pasa a mi lado su olor y contengo la respiración. "

Quina QUINA!!!

Avui els alumnes de 4t d'ESO de l'Illa de Rodes fan una quina a la Sala Polivalent del centre. L'acte començarà a les 21h i ja que s'estan esforçant tant per recaptar diners per anar de viatge de fi de curs, que menys que col·laborar i passar-s'ho bé alhora?
Els que aquest any fem 1r de Bat (i tots els que no ho fan però anàven l'any passat a 4t) no vam tenir l'oportunitat de fer una quina potser culpa de la precipitació o organització poc fiable. No crec que s'ha de guardar rencor pels que en aquella època feien 3r que no tenen la culpa de res... és més, crec que s'ha d'anar a la quina per veure la feina que estan fent. Recordeu que l'any que vé, els que estiguem/eu a 2n de Batxillerat també farem/eu un viatge de final de curs i ens/us agradarà que la gent participi...
Tampoc us heu de guiar segons la gent que hi vagi. Jo vaig dir que aniria des del dia que em van dir que la farien, com si vol venir l'exèrcit o Falete però a mi em tindran allà!

Ens veiem aquesta nit!!!

no em puc posar malalt ara... u_u

Sembla que he pillat la grip, la passa o com ho vulguis dir.
A 38.3º no puc escriure molt, els ulls s'em tanquen sols... XD

Dia bastant amè:
A primera hora ciències per el món contemporani (gràcies a Déu no hem fet l'exposició en Marc i jo perquè, recordeu que ahir estava esperant a que m'enviés el treball per imprimir-lo? Doncs ja podria haver estat esperant tota la nit perque me l'ha enviat a les 7:35 d'aquest matí... hora en la que ja havia sortit de casa). Després mates i castellà. Pati, història, economia i ed física... feia temps que no em fotia òsties com les d'avui:( He tingut dues caigudes fatals, una d'elles bastant dolorosa jugant a Kung Fu Voley...

Per la tarda fonolleras i després With Music amb en Marc i cap a casa (que m'esperava en Javier per fer deures i no hem fet res de res XD). I aqui estoy, escoltant al gran Clapton que feia temps que no escoltava res seu. Aqui sus deixo amb una gran cançó!

Patades (no us donaré ni petons ni abraçades, que poder us puc passar alguna malatia jajajaja)

"...es verdad, todo está permitido"

Iepale!

Avui dedico l'entrada a la Lidia Girbal que està malaltona. Millora't ja d'una vegada cabells caducats! Ens veiem demà si o sí!:)

Dia molt extrany. A primera hora a català hem cantat cançons, després hem fet filosofia, tutoria, EOE, anglès (voluntariat a Kenya) i Mates. Tota la tarda a casa cantant cançons d'Extremoduro.
Ara, mirant el concert en directe de DGremlins i esperant a que en Marc m'envii el treball de ciències per el món contemporani que tenim per demà...

Ahir classes normals, entretingudes. La nit sí que va ser abstracte total, per un moment vaig pensar que moltes coses s'anirien a fer norris (sí, Chuck Norris). Però avui sembla que la cosa no és així.

Encara no sé quan marxo de "vacances"... jo vull passar nadal/any nou aquí, al meu estimat poble amb els meus estimats amics... tot i que uns quants marxen... però si marxo jo m'amargaré el viatge. Que se le va asé!

Per acabar la nit no sé endreçar l'ànima o intentar trobar notícies de Gurb... o millor encara, m'en vaig a dormir i ja demà serà un altre dia.

Us deixo amb Venice Queen dels Red Hot Chili Peppers però aquesta vegada Venice no es converteix en reina, si nó una altra persona.

Petons, patades i abraçades!

"Mai seré prou bo per tu. Si us plau, deixa de fer de tot una carrera. Em costa decidir per on haig de tirar, un pas endavant i dos passos enrera; tot es torna tant confús..."

9x9+7=88 razones para ser feliz
98x9+6=888 razones para ser feliz
987x9+5=8888 razones para ser feliz
9876x9+4=88888 razones para ser feliz
98765x9+3=888888 razones para ser feliz
987654x9+2=8888888 razones para ser feliz
9876543x9+1=88888888 razones para ser feliz

Te las puedo decir todas, lo comprovamos?


Eres "...de lo bueno lo mejor y de lo mejor, lo superior"

¿Nos conocemos tanto como creemos?

Te conocí hará un año. Te volví a conocer una noche de agosto, cerveza en mano y con buena música de fondo. Siempre recuerdo la imagen de ti con la cerveza en la mano, niña rebelde. En el momento en el que te conocí me caíste bien, pero la cosa no pasó de aquí. A medida que te conocía cada día me gustabas más y más. Nos fuimos conociendo hasta llegar a vernos todos los días y establecer contacto verbal (y alguna que otra vez, físico). Me cuentas tus problemas y yo los míos. Sé tus gustos musicales, tú los míos. Conozco los libros que lees, tú los que yo leo. Me encantan esas miradas perdidas en el anochecer. Conozco tus amores, tú los míos. Pero… ¿Sabes? Te quiero ♥. No es nada que no sepas, te lo he dicho… tampoco exageraré, pongamos... decenas de veces. Pero si te digo la verdad tengo una única duda... no sé si te conozco.

A falta de dues cançons, us deixo amb 3...



"No me importa nada de mi alrededor, me subo a lo más alto de la locura"

Atascadores profesionales de ascensores! T'en recordes d'aquesta excursió al McDonald's del Maremagnum de BCN? Les 10 hamburgueses... gran dia amb gran gent. Perquè ja no tornarà a passar això? :(

Al primer partit d'hanbol del Club Joventut Handbol Roses, fent història!

A Halloween!

Excursió megalítica! Foto mítica de les escombraries!

A Londres de Mar!

Tunissia here we go!

Foto a la presentació de Neurosis del Destino d'Olvido!

Durant el rodatge del videoclip de Padre (mientras dormia...) d'Olvido.

A l'entrevista amb Manel Camós per RTV Sense Límtis al Dia d'Europa 2010

Emissió en directe de la festa dels 5 anys de la Mosca al Nas (foto: Magda Casamitjana)

De festa amb alguns amics!



Entrada d'última hora.

Recordo l'últim cop que vaig plorar. Va ser aquest estiu, quan jo estava a Madrid de vacances. Va ser una nit d'agost, cap a finals (23 potser?). La raó va ser el concert de la Saya amb el llavors grup anomenat Eternity (actual Aevum's Lamia i en procés de canvi). Jo vaig coneixer a la Saya ja fa uns anys, crec que recordar que sempre hem congeniat bastant bé. Recordo quan va començar amb el grup, tenia molta il·lusió (ara està una mica empachada però és normal, crisis hi ha a tots llocs). Jo sempre l'he desitjat el millor i sempre he estat contenta quan ella estava contenta. Mai m'he enfadat amb ella. No fa molt em van pregunta varies persones si estava enfadat amb ella, però jo mai em vaig enfadar. Només passava que ella dedicava molt més temps a la música i als seus hobbies (i no tant als amics com abans i moltes vegades la trobava a faltar). Doncs aquesta nit d'agost ella feia el seu primer concert a Garriguella i jo li vaig prometre que aniria, però jo no tenia en ment ni el viatge a Madrid ni res, només el concert de la meva estimada Saya, el seu primer concert. Aquella nit va ser la nit que més aviat vaig anar a dormir, cap a les 21h ja estava al llit. Però no vaig dormir, vaig estar pensant. Vaig pensar en què l'havia fallat, no hi era allà present tot i que el meu cor no s'havia separat d'ella en cap moment. Em sentia malament per no estar allà i veure com havia evolucionat des de la creació del grup, per no poder saltar, cridar, ballar, passar-m'ho bé com diuen per la meva terra. Vaig intentar enviar-li un missatge però no tenia saldo al telèfon, i com estava en directe no em podria agafar el mòbil, la solució va ser missatge a facebook. La cosa que em va rematar va ser que més tard em va trucar en Marc (que ell estava al concert) per a que escoltés a Erròtick que estava tocant en aquell moment Can't Stop dels Red Hot Chili Peppers (Que segurament és la cançó que més he cantat a la meva vida). Mai vaig veure els videos que em van prometre passar-me, espero veure'ls algun dia. De totes maneres molts dels que van anar em van comentar que va anar genial (cosa que ja m'esperava). Per tot això, li dedico aquesta entrada a la Saya. Ho saps i t'ho torno a dir, t'estimo!♥♥

"...sin perder nunca la elegancia, Gerard grita una verdad rancia"

Iepale!

Avui li dedico l'entrada a en Sergi bó, no a en Sergi negre (comentari racista total XD).

Començaré l'entrada dient que feia molt de temps qeu no dormia tantes hores (11 hores). Dinar familiar i cap a Zland. Allà cantada de nadales i no tan nadales, experiments amb gots de cocacola, formatge i xoriço (xorisk pels amics), radiadors... i ara a casa esperant a que la crispis actualitzi el seu blog... i esperant a que arribi la mamma (a veure si tenen sort i els toca a la quina alguna paletilla de jamón de Automóviles Conxita! XD).
No sé que més escriure, po ale, adiós!

Abraçades, que després sus quejais!

"Por conocer a cuantos se margina, un día me vi metido en l'EmbranZida"

Querida Clara:
Cuando esta carta llegue a ti ya no existiré, y aunque mamá te explicará por qué no estoy debes de saber que he vivido hasta el último instante de mi vida con mucha honra y mucho orgullo y siempre fiel a mi ideal. No fui un cobarde, no robé a nadie, luche sin tregua hasta el final y he muerto dando la cara al enemigo.
Si cien vidas tuviese, las cien daría por defender a la República. No creo que el fascismo consiga vencer, pero si la maldad de los falangistas pudiera más que la razón, no ayudes nunca a mis asesinos, no hay que tener consideración que hoy no la tienen hacia nosotros. En algún momento podrás saber de todas las atrocidades que han cometido.
Solo te pido que cuides a mamá, a tus tíos, a tus abuelos y mira bien por tu hermano: no os peleéis y trata de ayudarle y que él te ayude siempre.
Salud y felicidad. Mi último pensamiento será para vosotros.

"El que busca la verdad corre el riesgo de encontrarla."

Vull un món on:

-l'Anna no fumi (tant).
-en Marc no tingui paranoies.
-la Cynthia em segueixi explicant les seves historietes i donant-me consells.
-vegi més a l'Irene (avui, avui, avui, avui!).
-carnita con carnita sepa mejor.
-la Paula no estigui rallada a les hores de pati (rallada o melancòlica XDDD)
-fer-s'ho tota sola sigui pitjor que fer-s'ho amb un manso.
-la Crispis segueixi sent la cabells caducats (però amb orgull XD)
-la Silvia no estigui tot el dia preguntant-me si sóc feliç a 3 metros sobre el cielo o bajo el cemento...
-sigui millor que riguis a que ploguis.
-en Javier es canvii de professor/a de matemàtiques.
-en Ferreira es faci gogó de discoteca.
-tu per 1 ets tu.
-la Saya sigui una cantant molt reconeguda.
-m'estimes o no m'estimes.
-la Wake deixi de fer-se piercings.
-la Segura segueixi tocant el tambor i posant ordre (cosa que no farà falta).
-en Perez faci grans solos amb grups de la talla de Green Day, Extremoduro, Metallica...
-la Montse no hagi d'estudiar tantes lleis (que després no es compleixen).
-no em casi mai amb un gità.
-el dia que et suicidis et mataràs.
-en Lluís em regali el costo.
-la Laia es fagi corresponsal de TV3 a Washington.
-per tenir segons quins amics millor tenir enemics.
-l'Emma sigui una gran actriu mundialment reconeguda.
-en Boris es recuperi del seu refredat permanent.
-la "y" no sea un problema.
-la gent de la meva classe mori cremada o alguna mort per l'estil (o que quedin vegetals XD)
-els professors no es creguin dictadors, que es dediquin a ensenyar als estudiants i no a intentar canviar els pensaments dels joves.
-les putes ho fagin voluntàriament.
-en Gus tingui un fill que es digui gusilus!
-en Thomas tingui la guitarra que es mereix.
-l'Axel aconsegueixi 4 punts més per aprovar català.
-en Marcos sigui el president de l'Associació de Gays Desesperadament Homosexuals.
-quan vas a cardar, vas a cardar.
-... (i una llarga llista que ja continuaré.)

"Por conocer a cuantos se margina, un dia me vi metido en la heroína "

Tot i les males notícies escolars, m'ho he passat molt bé.
Podria dir que sóc feliç.

Matí jevi amb les notes (ojalá tots els problemes fossin com aquests...), hora del pati bastant bé. Per la tarda després de 48 minuts esperant a la Saya i a en Gus, hem anat al Poke a on haviem quedat amb la Cynthia. Bona estada amb la Wake, Gus, Thomas, Anna, Saya, Montse, Cynthia.
M'ha encantat la conversa amb la meva germana gran (Cynthia, ets molt gran!). Sopar amb part d'Aevums Lamia, Yedrass i Marc al Frankfurt i després a El Patio.

Al arribar a casa bronca del segle pero bueno, demà més feshta!
Molt bona nit a tothom

"Cuando envejezca estaré ahí a tu lado para hacerte recordar cómo aún te amo,aún te amo"

el món gira al revés

iou iou iou iou! Shad Gaspard and JTG it's Crime Time! Money Money!

Després d'aquesta paranoia/record de fa un parell d'anys, dono inici a la meva entrada d'avui.

Avui ha estat un dia d'aquells que dius... vale.
Pel matí totes les classes negatives menys Ed. Física que com ja vaig dir ahir, és de les assignatures que més m'agraden i per variar m'ho he passat teta (hem fet 3 partits i els 3 els hem guanyat! ^^).
Dinar amb la meva germana (feia molt que no la veia!!) i després fonolleras.
Al sortir de Fonolleras m'he trobat amb en Carlus a prop de poke i ale, a El Patio. Estava tancat i hem tornat al Poke Te Creck. Allà ens hem trobat uns quants i després l'estimada Saya i en Marc hem anat a comprar el seu berenar i al With Music (on a la porta hem tingut una gran conversa).
Durant la conversa s'han tractat diferents temes i m'heu "proposat" una cosa que per una part m'agradaria però no crec que sigui el moment ara mateix, "las cosas de palacio van despacio".
Vaig a seguir llegint una estona, necessito pensar!!
Avui a tots vosaltres patades i petons i abraçades a la Saya i a en Marc!

"la vida está vacia, cuando la quitamos no quitamos nada de valor"

ella era una flor del mar, yo un delfín tras un velero

Demà tornem a la rutina rutinària. Jo començaré la setmana amb Ciències per el món contemporani, mates, castellà, història, economia i ed. física.
De les 6 assignatures només em desperta una mica d'interès ed. física (m'ho passo teta XDDD), les altres... asco de vida total.

Avui dia tranquil. Pel matí m'ha despertat a les 10 l'amic Ferreira... i després a fer el vago. Dinar a La Cala i cap a casa.
A les 17h amb la Silvia a donar una volta, hem passat pel poke -com aquell que és boig- a veure a la Paula, Sergi, Cynthia... i a seguir amb la volta.
A les 18h amb en Ferreira editant el video de la Joventut Socialista de Roses - Alt Empordà, i en 3 hores ho teniem enllestit. Ara, 21:52 encara no he sopat ni crec que ho fagi.
El meu nivell de cansament és superior a l'habitual per tant... m'en vaig a llegir.

Que vagi bé petits padawans!!

Us deixo amb una de les meves cançons preferides de Yedrass.


Petons, patades i abraçades!!

"...me me juego el tipo mirándote a los ojos, salgo corriendo voy a meterme en remojo, me has alterado poniéndote a mi lado, yo que viva tan feliz en un tejado"

Deseos verbales

Ven, acércate a mi.
No muerdo, por el momento.
Siéntate, no haré la broma de abrir las piernas en el momento oportuno.
Siénteme, no durará mucho la melodia.
Sonríe, hazme feliz.
Abrázame, ahora es el momento.
Dime lo mucho que me quieres, me lo creeré.
No me digas nada más, no te escucharé.
Sé feliz, yo también lo seré.
Te pregunto: ¿eres feliz?
Me respondes: Sí -contundentemente-.
Llora, te consolaré.
Juega, yo te acompañaré.
Gana, yo perderé.
Duerme, te ayudaré.
Despierta, desayuno en la cama.
Bebe, el zumo de naranja.
Trabaja, sé feliz.
Entra en el coche, ponte el cinturón.
Musica a tope, Extremoduro me parece escuchar.
Te digo "con lágrimas en los ojos..."
Me respondes "...con el pene ensangrentado"

"Fue un adiós muy doloroso pero ya se me ha pasado."

un dia gris el pintes de colors...

Hola padawans!

Avui intentaré fer dues entrades, aquesta explicant el dia d'avui i una amb un petit text.

Aquest matí no he fet res especial: donar voltes per casa, pluja d'idees, ordenar l'habitació... i poc més. Per la tarda a les 15h a casa d'un amic i deprés cap a la seu del PSC fins les 16:20 o així. Quan ja estàvem tots els que haviem quedat (Wassi, Carlus, Toni, Sergio i jo) hem anat al dolmen de la Muntanyeta (grans vistes, si senyor!). Després al Castell de la Trinitat i aprofitant al far. Quan hem acabat de gravar hem tornat al local on hem fet l'última part del video i ale, cap al Pan y Tradición on m'esperaven uns quants amics per anar al concert de Yedrass.

[Foto amb missatges subliminals 1]

Hem anat al concert (que ha començat amb una hora de retràs...). M'ha agradat molt, s'ha d'acabar de polir petits detalls, però bastant bé. M'ha fet molt il·lusió veure actuar a un grup que conec als integrants molt bé, he anat a diversos assajos, són com de la familia. Igual va passar amb Olvido quan van treure el disc després de tant de temps que els conegués, quan van gravar el videoclip... brutal.

I després de tot això al Poke te creck a fer el vermut i cap a casa (ja tocava).

[Foto amb missatges subliminals 2]

Petons i abraçades!

"...si estàs amb mi desapareix tot el que és trist"