De Roses fins al cel si hi ha cel lluny de Roses

Quina millor manera de començar aquesta nova aventura què amb un poema de Miquel Martí i Pol?

De Roses a la glòria
amb esperança i noies,
per no perdre l’encant
remot de les sirenes
i conservar el desig
i l’oci i el somriure.
De Roses fins més lluny
del que la gent suposa
amb música i amics
i una esperança plena
de somnis i de veus
i de rostres amables.
De Roses fins al cel
si hi ha cel lluny de Roses.

Miquel Martí i Pol