diumenge, 26 de juny de 2011

les passes lentes, constants i idèntiques...

Ets aquesta persona que amb un simple somriure em fas sentir la persona més feliç del món, que amb una sola mirada fas desaparèixer la meva por i que amb una simple abraçada em fas sentir protegit.   
El seu cabell, les seves mans, el seu cos, els seus ulls, el seu somriure, una única persona, un sol sentiment, el meu únic desig, la meva única il.lusió... Ella sap que la necessito, sé que potser no l'hi demostro prou, però la necessito.
M'encanta quan es queda mirant-me als ulls i sense dir res m'ho diu tot, quan em dóna aquests petons, quan m'abraça, quan somriu... 
M'encanta.
M'encanta quan posa cares rares, quan em parla i mai em cansaria d'escoltar-la, quan em diu que m'estima a la seva manera, m'encanta quan em dóna la mà pel carrer perquè així sé que no estic sol, que ella està al meu costat, quan el primer que fa només veure'm és somriure... perquè si ella és feliç, jo tambého sóc.

1 comentari: