Imatge de l'entrevista amb Boris Mörker. 23/04/2010
Epic moment d'avui en un pantalla - pantalla entre en Javier i en Yeray.
El context d'aquesta conversació és que per demà tenim un treball d'educació física on hem de realitzar una sessió d'entrenament d'alguna capacitat física bàsica (força, resistència, velocitat, flexibilitat...) i la Mireia ens va donar un foli amb totes les parts que han de constar al treball i els corresponents tipus de lletra, interlineat, etc. Aquesta tarda l'amic Javier ha preguntat a l'homo d'en Yeray això:
[JAVIER] dice: okk una cosa en done pone extensio treball minim 4 k significa?
**^^**---__Yeray_21__---**^^** dice:
4 paginas tio
jajajaja
[JAVIER] dice:
i tu cuantas aas exo?
[JAVIER] dice:
un cosa tu cual haces?
[JAVIER] dice:
de objectius k as puesto
esk no se k poner
---------------------------------
Canviem de tema rotundament, deixem de parlar de "Mr. Mandarinas" i passem a parlar del "meravellós" dia d'avui.
Hem començat el dia amb el susbtitut de la profe de català. A un profe que es diu Ignasi no el pots mirar a la cara... (amb la palleringa que ha de tenir normal... XD). Una hora explicant una escena de La vida es bella, exactament l'escena en que el pare "tradueix" al seu fill el que diu el militar <<Empieza el juego, quien no haya llegado ya no juega. Se precisan 1000 puntos. El primer clasificado ganará un carro blindado nuevo. Menuda suerte. Cada día leeremos la clasificación por ese altavoz de allí, al último clasificado le colgaremos un cartel que dirá: Asno. Aquí en la espalda. Nosotros estamos en el equipo de los súper malos que gritan sin cesar, quien tenga miedo pierde puntos. En tres casos se pierden todos los puntos: los pierden, uno, los que empiezan a llorar, dos, los que quieren ver a su mamá, tres, los que tienen hambre y piden la merienda. ¡Nada de eso! Es muy fácil perder puntos, porque hay hambre. Yo mismo ayer perdí 40 puntos porque no pude aguantar y pedí un panecillo de mermelada. De albaricoque. Y el de fresa. Y nada de chucherías porque nosotros nos os vamos a dar, nos las comemos todas nosotros. Yo ayer me comí 20. Me duele la barriga. Pero estaban buenas. Os lo aseguro. Perdonad que me vaya enseguida pero estamos jugando al escondite y sino me tocara parar.>>. [Microavís 1: Recordo que busco a gent amb qui veure La vida es bella i/o fer la ruta megalítica. Per la ruta megalítica ja som 2, animeu-vos!].
Després hem fet filosofia. M'agrada això de la lògica.
(p^q) ^ ¬ ( p^q)
Això dels porros fa molt de mal jajajaja
Després tutoria però la Ester ha faltat a classe i ale, una setmana més sense fer tutoria (i encara no sé qui és el meu tutor del treball de recerca...).
Després del pati Organització d'Empreses (el profe també ha faltat i no ha vingut cap profe de guardia i no hem fet res de res). Per seguir hem fet anglès (circulo de lectores/alcoholicos anónimos). I per acabar el matí mates aplicades amb la religiosa/rata que es creu que sóc un vago perque no faig els deures (¬¬").
Per la tarda... tot el dia davant de l'ordinador fent el super treball de la sessió d'entrenament (he fet 8 pàgines eh!). Ara toca estudiar per l'exàmen de demà de l'Activitat Física i l'entrenament esportiu i Organització per divendres ja que demà per la tarda vaig a Barcelona al míting final del PSC.
El míting és al Palau Sant Jordi a les 17h i acaba a les 21h. L'ultim cop que es va reunir el PSC allà van anar-hi 40000 persones. Estarà Zapatero, Montilla, els consellers de Catalunya, alcaldes, joventut, la ministra de defensa (i soposo que algun ministre més d'Espanya també vindrà).
Avui m'ha donat per dibuixar a l'agenda. Fruit de l'avorriment he dibuixat una posta de sol, una flor, "fou un fred i trist novembre" i "i les llums de colors m'il·luminen nit i dia, els encens amb el somriure quan em parles amb el cor". No són dibuixos frikis (bueno, pot ser és friki en mi dibuixar però sempre hi ha una primera vegada per a tot), dibuixar no és el meu fort (que us ho digui la crispis la traça que tinc dibuixant cors que semblen patates jajajaja). Si algú té interès en veure-ho que m'avisi i els porto demà al matí a classe.
Ah, no et rapis si no vols acabar sent una dona molt masculina:$ (tot el contrari que aquell de la foto jajajaja).
Us deixo amb una cançó dels Red Hot Chili Peppers que m'agrada molt.
Per cert, estic molt orgullós (bueno, orgullós... me'n alegro que ho afirmi XD) d'una jove que ha confessat que l'agraden els Re Jo Choni Chope' (com diria ma mare jajaja). Per fi arribes a una gran conclusió i recorda que sonen bé desde 1983. Molts anys després neixeria jo, i poc després tu. Abraçada!
Petons, patades i abraçades!!
"No podia haver dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, dos sentiments tan armonics..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada