dissabte, 6 de novembre del 2010

Un món amarg...

Ahir no va ser un gran dia. Va ser un dia arrogant que no marxarà fàcilment del reticle endoplasmàtic de les meves cèl·lules.

La gent no et valora pel teu esforç per aconseguir un objectiu sinó per qui ets i amb qui vas. Molt trist.
Cadascú té dret a triar els seus amics, no s'ha d'interferir en aquesta decisió tan personal.

Gràcies a un seguit de persones que em van fer impossible dijous i divendres vaig optar per tal desànim que no vaig tenir forces per anar al concert que Olvido celebrava a Roses, després de 9 mesos sense trepitjar l'escenari rosinc (i va ser en acústic durant la presentació del disc...).

A partir d'ara passo d'organitzar cumples, si em conviden col·laboro pel regal i si es fa festa vaig i punt.

Gràcies a tots els que esteu sempre allà (vosaltres ja sabeu qui sou).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada