dimecres, 1 de desembre del 2010

Tinc els pebrots que m'exploten...

Abans de tot volia felicitar a Zero Cinc per guanyar el concurs del nou equipament de la SUF de Roses. M'han ensenyat el projecte i m'agrada molt, espero que es faci realitat ben aviat per a que tothom pugui fer ús d'aquestes meravelloses instal·lacions.

Avui no ha estat un dia diguéssim... bó. Bàsicament no hem fet res en tot el dia. A primera hora exposicions de català, a segona Filosofia (m'encanta això de la lògica!), després tocava tutoria però com l'Ester no estava hem fet mates... després pati, seguidament EOE (d'això ja parlaré després... U_U') i per acabar Anglès... que tampoc és res de l'altre món per variar.


Ningú m'ha regalat res a la vida (es sobreentén que els regals d'aniversari etc no compten...). Tot el que tinc m'ho he guanyat, potser podria fer més però això ja és cosa meva.
No entenc perquè has de dir que em regales X nota quan la nota és la que he tret i a sobre no em comptes les 125 dècimes... t'hauria de caure un llobarro a la calva a veure si es fregia...
I a sobre perquè m'has d'anar preguntant una nota (inferior a 5, no us enganyaré) d'una altre assignatura que ja saps, davant de terceres persones? Ets inútil o què?

De llepar castanyes ja en sabem tots, a veure si pots arribar al nivell o com a mínim intenta-ho. Li recordo qui és que feia campana a la seva època estudiantil...? I no sóc jo perque de tot el temps que portem de curs no he faltat ni un sol dia, ni el dia de la vaga!

Canviant de tema... hi ha una altra bona noticia: he aprovat Organització d'Empreses. De moment portem 2/9 aprovades!
Ara cap a la biblioteca a estudiar Castellà i Ciències per el món contemporani.

Aqui teniu un poema que m'agrada molt, d'en Miquel Martí i Pol.

Amor, em plau la teva veu tan fina
i el teu mirar sorprès, interrogant,
quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.
Em plau saber-te vora meu, quieta,
i llegir-te en els llavis el desig,
i veure’t tremolosa, insatisfeta,
si malmet el silenci algun trepig.
Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,
s’ha arrecerat al teu posat incert
i ets picant com la fruita poc madura
quan jugues amb els ulls a no ser pura,
amb els ulls tan intensament oberts.



També us deixo amb una cançó que m'agrada molt... com no, dels Red Hot Chili Peppers!



Avui només us donaré la mà, res de petons i molt menys abraçades; demà ja serà un altre dia... dins d'aquest fred i trist desembre...

"D'històries d'amor, somnis de poetes... no en sabíem més, teníem quinze anys..."

1 comentari:

  1. t'entenc, a mi una mala puta de color taronja m'ha suspès quan fa una setmana ho tenia tot aprovat (????), algun dia algú l'acabarà tirant per les escales... xd

    ResponElimina