Aquesta entrada se la dedico a en Marcos Galdón (el meu Kituss!).
Sento molt la pèrdua del teu avi. Jo no el conexia molt, però sempre m'han parlat molt bé d'ell, sobretot el meu pare, que eren molt amics (ahir a la nit quan vaig arribar estava plorant i tot...).
Si et serveix de consol, jo vaig assabentar-me per un veí de la meva tia que el meu avi havia mort... i feia més d'una setmana que els meus pares havien tornat de l'enterrament a Madrid (i jo pensava que havien anat de vacances...). És una de les espines que mai em podré treure.
Ànims crack, sempre pots recordar quan corriem despullats per la platja de Llançà; pensa en els moments feliços que hem viscut i pensa tots els que ens queden amb molta il·lusió!
Abraçada ;)
Sento molt la pèrdua del teu avi. Jo no el conexia molt, però sempre m'han parlat molt bé d'ell, sobretot el meu pare, que eren molt amics (ahir a la nit quan vaig arribar estava plorant i tot...).
Si et serveix de consol, jo vaig assabentar-me per un veí de la meva tia que el meu avi havia mort... i feia més d'una setmana que els meus pares havien tornat de l'enterrament a Madrid (i jo pensava que havien anat de vacances...). És una de les espines que mai em podré treure.
Ànims crack, sempre pots recordar quan corriem despullats per la platja de Llançà; pensa en els moments feliços que hem viscut i pensa tots els que ens queden amb molta il·lusió!
Abraçada ;)
"Nunca nadie me dijo que el dolor se sentía como se siente el miedo... La misma tensión en el estómago, el mismo desasosiego."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada