Atascadores profesionales de ascensores! T'en recordes d'aquesta excursió al McDonald's del Maremagnum de BCN? Les 10 hamburgueses... gran dia amb gran gent. Perquè ja no tornarà a passar això? :(

Al primer partit d'hanbol del Club Joventut Handbol Roses, fent història!

A Halloween!

Excursió megalítica! Foto mítica de les escombraries!

A Londres de Mar!

Tunissia here we go!

Foto a la presentació de Neurosis del Destino d'Olvido!

Durant el rodatge del videoclip de Padre (mientras dormia...) d'Olvido.

A l'entrevista amb Manel Camós per RTV Sense Límtis al Dia d'Europa 2010

Emissió en directe de la festa dels 5 anys de la Mosca al Nas (foto: Magda Casamitjana)

De festa amb alguns amics!



Entrada d'última hora.

Recordo l'últim cop que vaig plorar. Va ser aquest estiu, quan jo estava a Madrid de vacances. Va ser una nit d'agost, cap a finals (23 potser?). La raó va ser el concert de la Saya amb el llavors grup anomenat Eternity (actual Aevum's Lamia i en procés de canvi). Jo vaig coneixer a la Saya ja fa uns anys, crec que recordar que sempre hem congeniat bastant bé. Recordo quan va començar amb el grup, tenia molta il·lusió (ara està una mica empachada però és normal, crisis hi ha a tots llocs). Jo sempre l'he desitjat el millor i sempre he estat contenta quan ella estava contenta. Mai m'he enfadat amb ella. No fa molt em van pregunta varies persones si estava enfadat amb ella, però jo mai em vaig enfadar. Només passava que ella dedicava molt més temps a la música i als seus hobbies (i no tant als amics com abans i moltes vegades la trobava a faltar). Doncs aquesta nit d'agost ella feia el seu primer concert a Garriguella i jo li vaig prometre que aniria, però jo no tenia en ment ni el viatge a Madrid ni res, només el concert de la meva estimada Saya, el seu primer concert. Aquella nit va ser la nit que més aviat vaig anar a dormir, cap a les 21h ja estava al llit. Però no vaig dormir, vaig estar pensant. Vaig pensar en què l'havia fallat, no hi era allà present tot i que el meu cor no s'havia separat d'ella en cap moment. Em sentia malament per no estar allà i veure com havia evolucionat des de la creació del grup, per no poder saltar, cridar, ballar, passar-m'ho bé com diuen per la meva terra. Vaig intentar enviar-li un missatge però no tenia saldo al telèfon, i com estava en directe no em podria agafar el mòbil, la solució va ser missatge a facebook. La cosa que em va rematar va ser que més tard em va trucar en Marc (que ell estava al concert) per a que escoltés a Erròtick que estava tocant en aquell moment Can't Stop dels Red Hot Chili Peppers (Que segurament és la cançó que més he cantat a la meva vida). Mai vaig veure els videos que em van prometre passar-me, espero veure'ls algun dia. De totes maneres molts dels que van anar em van comentar que va anar genial (cosa que ja m'esperava). Per tot això, li dedico aquesta entrada a la Saya. Ho saps i t'ho torno a dir, t'estimo!♥♥

"...sin perder nunca la elegancia, Gerard grita una verdad rancia"