No vull marxar...

No m'agraden les notícies que costen dir. Crec que he fet bé en fer un pas enrere i dir: "iep, t'has equivocat". Has de comprendre que és la meva decisió. Sé que t'ha sobtat i no et fa gaire gràcia el que t'he dit però com ets una persona intel·ligent (tot i que sense estudis XDDD), entendràs que no puc fer coses que no m'agraden, anar amb gent que no m'agrada/tingui dies...
Això no vol dir que no m'ho passi bé amb vosaltres, tot el contrari! Però no sé, tot ha canviat des del primer dia...

Pel fet de no anar-hi, no vol dir que deixi de parlar-te, de somriure't, de sortir amb tu, de cantar amb tu, de riure amb tu i molt menys, d'estimar-te.

T'asseguro (tot i que no fa falta aquesta afirmació) que t'ho passaràs bé amb els teus amics (que per alguna cosa són amics, no?) i ja t'he dit, penso veure't cada putu dia que estigui a Roses, a París, a Brusel·les o a Hokkaido (per alguna cosa et considero amiga, no? ♥).
Ens veiem demà estimada!

Molts no sabreu ni de què parlo ni a qui m'adreço. Ja ho explicaré en el seu moment:)


Bueno, canviant de tema rotundament, dimecres marxo a València i torno diumenge (justet pel sopar de l'EmbranZida). No m'emportaré l'ordinador, per tant, no sé si us podré escriure fins que torni...
el que si que m'emporto és el mòvil, espero alguna trucada! (si pillo Wi-Fi ja escriuré alguna cosa al facebook). També m'emporto paper i boli per escriure tot el que pugui, l'MP3, CD's i llibres.

Us deixo amb una cançó.


"sóc una bèstia, tinc un bon mànec; sóc el més xulo, tallo la pana"